Resultats de la cerca

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el 2010 i passà…

Creada l’any 1982 sota la presidència de José Luis Expósito, Manel Lacambra en fou el president més emblemàtic La seva activitat se centrà en un equip de BTT i BMX i entre els seus corredors ha destacat Marta Vilajosana

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Fundat l’any 1981, començà organitzant proves de la Challenge Baix Llobregat i curses de caràcter social de ciclisme i triatló El 1995 creà l’escola de ciclisme i al cap d’un any organitzà el primer Trofeu Ciutat de Castelldefels en la categoria de ciclosport També creà un equip de ciclisme amateur i la secció femenina de l’equip, que participà en el Giro d’Itàlia femení 1997 amb corredores com Estela Peris i Marta Vilajosana

Fundat l’any 1986, fou constituït per Jesús Mur, Antoni Terrones i Carles Gasulla com a grup cicloturista Poc després creà equips de carretera amateur , femení i juvenil Entre els ciclistes destacà Marta Vilajosana El 1989 organitzà una prova del Campionat de Catalunya femení i el Trofeu Antoni Terrones El 1990 creà l’equip de BTT, on destacaren Albert Balcells, Sònia Julian i Marga Fullana El 1999 Joan Fuentes guanyà la Volta a Mallorca i José Guillén, el Campionat d’Espanya CRI Posteriorment destacà Bernat Seuba, campió del món de bicitrial Organitza proves cicloturistes

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho Xavier Tondo…

Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i amb els anys…

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…