Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Julià Español
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Participà com a amateur en el Campionat d’Espanya de carretera 1922-24 i guanyà la Cursa del Mundo Deportivo amb l’equip Montpeó 1922 Fou professional entre els anys 1925 i 1941, i destacà en l’especialitat de pista Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat 1925, 1926, 1927, 1929, 1930 i un de mig fons 1930 També participà en la Volta a Catalunya
Julià Franch Iglesia
Ciclisme
Ciclista de carretera, BTT i ciclocròs.
S’inicià l’any 1970 a la Penya Ciclista Bonavista i el 1973 guanyà el primer Campionat d’Espanya de ciclocròs en categoria juvenil En categoria sènior, aconseguí la quarta posició al Campionat d’Espanya, i es proclamà campió de Catalunya, de Barcelona i de la Challenge Banca Catalana En categoria amateur competí amb el Club Ciclista Farners i l’Esport Ciclista Barcelona També practicà BTT en la modalitat de descens Participà en campionats internacionals en categoria màster
Antoni Julià Carbó
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Soci del Club Ciclista Tarragona des del 1968, fou responsable del planter, director esportiu i vicepresident Dirigí el comitè de ciclisme infantil de la delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme FCC Rebé la medalla d’or de la FCC
Juan Martín Julià Badenas
Ciclisme
Ciclista de carretera i de pista.
S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó
ciclocròs

Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…
ciclisme de pista

Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…