Resultats de la cerca

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Conegut popularment com Joan Martí de laGarriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a…

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1963, l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1964, amb la qual guanyà la Volta a Lleida, i l’Ignis, amb el qual disputà la Volta a Catalunya Guanyà el Trofeu de l’Ajuntament de Cornellà 1966

Formà part de l’equip Tegui Guanyà la Volta a Navarra 2003 i etapes de la Volta a Lleida 2002, 2003, la Setmana Aragonesa 2003 i el Cinturó de l’Empordà 2003 Un cop deixà la competició obrí el negoci Bicicletes Segú a les Franqueses del Vallès

Fou campió d’Espanya júnior 1967 Competí com a professional amb els equips Epidor 1974 i Coelima 1975 de Portugal, i guanyà la Volta a Navarra 1974

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent,…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…