Resultats de la cerca

Debutà professionalment el 1989 Començà com un bon esprintador, però a poc a poc es convertí en un ciclista capaç de guanyar qualsevol de les curses clàssiques Quedà quart al Tour de França del 1995 i guanyà aquest mateix any la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i la cursa París-Niça L’any 1996 tornà a guanyar aquesta darrera cursa i també la Midi Libre

Professional des del 2016, ha competit amb l’equip Androni Giocattoli-Sidermec i, des del 2018, amb el Team Sky Del seu palmarès destaquen la primera posició a la Volta Savoia-Montblanc 2017, el Campionat de Colòmbia de contrarellotge i la Volta a Califòrnia 2018, la cursa París-Niça, la Volta a Suïssa i el Tour  2019, cursa on participà per primer cop en l’edició del 2018

Corredor de grans recursos, ha destacat en les etapes de contra rellotge Del seu palmarès cal esmentar el Giro d’Itàlia 1992 i 1993 i el Tour de França 1991, 1992, 1993 i 1994, com també la Volta a Catalunya 1988, 1991 i 1992 i la París-Niça 1989 i 1990 Fou condecorat amb el premi Príncipe de Asturias dels esports 1992 i amb la Legió d’Honor 1993

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’Itàlia 1986…

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions 1963, la…

Es formà a la secció ciclista del Club Bàsquet Valls Com a amateur formà part del Mozia, l’ideal Olímpic i el Puertas Artevi, i fou subcampió d’Espanya 2000 Debutà com a professional el 2003 Guanyà la Volta a l’Alentejo 2005 i a Portugal, el Trofeu Joaquim Agostinho 2007, la Pujada al Naranco 2008 i la Vuelta a Castella i Lleó 2011 Aconseguí vuit victòries d’etapa, en competicions com la Volta a Catalunya --en què fou segon en la general-- i la París-Niça 2010 Disputà la Vuelta a Espanya 2009, 2010 i el Giro 2010 Formà part dels equips Paternina-Costa de Almería 2003, Barbot-Gaia…