Resultats de la cerca

Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en la prova del quilòmetre als Jocs…

Fou reconeguda per primera vegada com a modalitat olímpica en els Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996

Començà a competir al BMX Guineueta Aconseguí diversos Campionats de Catalunya i trofeus Generalitat de bicicròs, i formà part de la selecció espanyola en diferents competicions internacionals El 2003 començà a competir com a pistard amb el CC Genesis i tres anys després s’integrà al Catalunya Track Cycling Team En aquesta modalitat fou diversos cops campió d’Espanya de velocitat individual i olímpica, i formà part de la selecció estatal en diversos Campionats del Món

Es formà com a ciclista de carretera abans de passar a la competició en pista El 1995 baté el rècord del món del quilòmetre 101945 minuts i el 1996 debutà en uns Jocs Olímpics El 2004 aconseguí la medalla d’argent a Melbourne en velocitat olímpica i en la final del circuit de Keirin Japó i als Jocs Olímpics d’Atenes repetí el segon lloc El 2005 acceptà una oferta per a córrer al circuit de Keirin

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del…

Fundat l’any 1939, les seves arrels es troben en la Unió Regional Catalana, creada l’any 1890 El setembre de 1894 se celebrà a Barcelona la reunió constitutiva de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, en què es fusionaren la unió regional basco-navarresa i la unió de l’est, formada per Catalunya, Aragó i les Balears Claudi de Rialp tingué un paper destacat en la seva creació i en l’impuls de la revista El Ciclista La UVE es constituí oficialment a Barcelona l’any 1895 Poc abans s’havia creat la Unió Velocipèdica Catalana 1897 En aquest període s’organitzà per primera vegada la Volta a…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…