Resultats de la cerca

La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant

S’inicià amb el Club BMX Les Arenes L’any 1999 fitxà pel Team Foes i, un parell de temporades després, per l’Orange Espanya, amb el qual es proclamà subcampió d’Espanya de descens 2002 El 2003, a les files del Cortina Bikes, fou segon al Campionat de Catalunya i, l’any següent, guanyà el Gran Premi Marzocchi i una màniga de l’Obert d’Espanya de l’especialitat Entre el 2005 i el 2011 competí pel Vallnord-Commençal L’any 2008 guanyà el Campionat de Catalunya de 4-cros i fou segon al descens de Madeira El 2010 fou segon a l’Obert d’Espanya de descens

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació…

S’inicià com a ciclista de carretera l’any 1991 amb el Club Ciclista Puigcerdà Un parell de temporades després, començà a practicar BTT camp a través i guanyà una màniga del Trofeu Caixa Girona tot i ser juvenil Guanyà la general d’aquesta competició tres cops 1998, 1999, 2000 abans de debutar al Campionat d’Europa i la Copa del Món amb l’equip Monty l’any 2001 El 2002 vestí els colors de Rotor, amb el qual es proclamà campió de Catalunya absolut, i l’any següent guanyà la general de la Copa Catalana Internacional i fou segon a l’Obert d’Espanya amb l’equip Megamo El 2006 fou subcampió de…

Començà a competir el 1960 en l’equip amateur del Kas Durant el període 1960-67 competí pel Seat, Comella Gicomsa, Penya Ciclista Nicky’s, Riera Marsa i Peugeot, amb els quals arribà a les 40 victòries, entre les quals destaquen els campionats de Catalunya i Barcelona La temporada 1968-69 passà al camp professional amb l’equip francès del Peugeot, en el qual corregué un parell d’anys i aconseguí un segon lloc en la general del Tour de Limoussin 1969 La temporada 1970-71 fitxà per l’equip Karpy i l’any següent participà en la Vuelta a Espanya Posteriorment s’integrà a l’Oporto…

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…