Resultats de la cerca

Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en la prova del quilòmetre als Jocs…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà…

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

Es formà com a ciclista de carretera abans de passar a la competició en pista El 1995 baté el rècord del món del quilòmetre 101945 minuts i el 1996 debutà en uns Jocs Olímpics El 2004 aconseguí la medalla d’argent a Melbourne en velocitat olímpica i en la final del circuit de Keirin Japó i als Jocs Olímpics d’Atenes repetí el segon lloc El 2005 acceptà una oferta per a córrer al circuit de Keirin

Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…

Competí per l’Esport Ciclista Vilafranca, el Club Ciclista Cornellà, l’Associació Ciclista El Prat, la Unió Ciclista Vic i el Club Ciclista Tarragona Fou campió d’Espanya en persecució per equips 1978, 1979 i subcampió del quilòmetre individual 1979, 1980 El 1986 entrà al Centre de Tecnificació de Barcelona encarregant-se del ciclisme de base Entre el 1998 i el 2001 treballà com a tècnic de la Fede-ració Catalana de Ciclisme al velòdrom de Barcelona i fou seleccionador català Dirigí la selecció espanyola de ciclisme en pista 2001-05 que assolí quatre medalles en els Jocs d’Atenes…

S’inicià l’any 2001 al Club Ciclista Velosprint El 2003 es proclamà campió d’Espanya juvenil de quilòmetre i aconseguí la desena posició al Campionat del Món de l’especialitat En categoria sènior guanyà diverses medalles al Campionat d’Espanya de pista El 2008 fitxà per l’equip Fuerteventura, amb el qual guanyà el Critèrium d’Empuriabrava El 2009 s’incorporà a les files del CKT-Novatec i guanyà la general de les Grans Clàssiques 2009, el Campionat de Catalunya de contrarellotge 2009, la Copa Critèrium 2011 i el Campionat de Catalunya elit de fons 2011 Des del 2012 és guia del…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…