Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ciclisme adaptat
Raquel Acinas, medalla de plata en persecució en els Campionats del Món Paralímpics del 2009
Arxiu R. Acinas
Ciclisme
Ciclisme practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…
bicicròs
El bicicròs es practica en un circuit accidentat i curt, i consisteix a completar el recorregut sense recolzar els peus a terra i amb el mínim temps possible
Federació Catalana de Ciclisme / Manel Martínez
Ciclisme
Modalitat de ciclisme, també coneguda com a BMX, practicada en un circuit accidentat i curt consistent a completar el recorregut sense recolzar els peus i a la màxima velocitat possible.
La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…
ciclisme de pista
Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…