Resultats de la cerca

Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…

Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia

Durant els s XII i XIII constituí el ducat polonès de Pomerèlia, conquerit el 1309 per l’orde Teutònic El 1466 es reincorporà a Polònia, i aleshores rebé el nom de Prússia reial El primer repartiment de Polònia 1772 l’atribuí al regne de Prússia, i pel tractat de Versalles 1919 s’incorporà novament a l’estat polonès, llevat de l’enclavament de Gdańsk, no unit a Polònia fins el 1945

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del…

Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…

Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini, comtes de Nola, i…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…