Resultats de la cerca

Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor

Des del s XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356, als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment 1381 als comtes de Cardona

El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…

Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…

Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau cognomenats de Portolà Fou reconeguda com a títol del regne el 1801

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt…