Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
principat de Salern
Geografia històrica
Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.
Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini, comtes de Nola, i…
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta esdevingué…
Cadore
Geografia històrica
Regió històrica dels Alps, al Vèneto, Itàlia.
Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…
república Cispadana
Geografia històrica
Estat creat a Itàlia, al sud del Po, pel general Bonaparte el 16 d’octubre de 1796.
Reunia el ducat de Mòdena i les legacions pontifícies de Bolonya i Ferrara Per la pau de Tolentino 19 de febrer de 1797 li fou agregada la Romanya i el 17 de juliol Bonaparte la fongué amb la república Cisalpina
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
Ausònia
Geografia històrica
País dels àusons, un dels més importants dels pobles pròxims a la zona de colonització grega d’Itàlia.
El nom d’Ausònia fou sovint utilitzat pels grecs antics com a sinònim de península Itàlica