Resultats de la cerca

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…

Antiga província històrica que depengué successivament d’Hongria, de Transsilvània, de Turquia i novament de Transsilvània, juntament amb la qual fou unida a Romania el 1918 Entre el 1964 i el 1968 constituí una regió administrativa que tenia per capital Oradea

La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…

La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius

Té una extensió aproximada de 37400 km 2 Comprèn el vessant est dels Carpats Orientals, de 1800 a 1900 m d’altitud, que constitueix una gran reserva d’aigua per a la regió sud, una zona subcarpàtica on hi ha jaciments petrolífers i de lignit més a l’E s’estén una successió de planes i altiplans, com la plana de Suceava, al N, i la de Bîrlard, al S, que formen part de la plana moldava El S pateix una certa aridesa En conjunt és una regió rica, agrícolament cerealística Té indústries del cuir, alimentàries, de fusta i cellulosa La ciutat més important és Iaşi