Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
comtat de Foix
Geografia històrica
Territori entorn de Foix, al Llenguadoc pirinenc, regit per un comte, que correspon a l’actual País de Foix.
Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…
Septimània
Geografia històrica
Antiga regió de l’actual Llenguadoc, al voltant de la ciutat de Besiers, que rebé aquest nom per haver-s’hi establert soldats romans veterans de la legió Septima Gemina Felix.
Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al s VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la part…
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…
comtat de Nimes
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
el Carladès
©
Geografia històrica
Regió de l’Alvèrnia, França, centrada en la vila i l’antic castell de Carlat; era anomenada Carlatensis Tractus a l’època romana.
Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…