Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Septimània
Geografia històrica
Antiga regió de l’actual Llenguadoc, al voltant de la ciutat de Besiers, que rebé aquest nom per haver-s’hi establert soldats romans veterans de la legió Septima Gemina Felix.
Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants…
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
el Carladès

Els vescomtes de Carladès
©
Geografia històrica
Regió de l’Alvèrnia, França, centrada en la vila i l’antic castell de Carlat; era anomenada Carlatensis Tractus a l’època romana.
Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de…
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
comtat de Fesenzac
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya amb capital a Vic de Fesenzac.
Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…