Resultats de la cerca

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

És molt poc poblada Del 1837 al 1948 estigué sota dominació britànica

La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra

Comprenia, ultra la costa, la cadena libanesa fins a la sortida a la vall de l’Orontes En fou el primer senyor Bertran de Sant Gèli 1109-12, fill del comte Ramon IV de Tolosa, un cop conquerida Trípoli i mort el seu contrincant Guillem II de Cerdanya Poblat per llenguadocians i provençals, fou el centre principal del comerç teixits, seda, pells de camell i vidre amb Occident Bertran es posà sota la sobirania de Jerusalem el seu fill Ponç 1112-37 reconegué la del príncep d’Antioquia Boemond II Durant el govern de Ramon II 1137-52, perduda Rafanea 1137, començaren les incursions àrabs, i per…

Després de la conquesta per Cortés fou constituït el virregnat, el 1535, del qual depenien les audiències de Guadalajara, Guatemala i Mèxic, fins que el 1810 s’inicià la lluita per la independència, aconseguida pel pla d’Iguala, el 1821

Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

Durant el regnat de Bimbisāra ~550-490 aC inicià la seva expansió, que culminà durant l’imperi maurya s IV-II aC ressorgí en temps de l’imperi gupta s IV-V dC

Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs,…