Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
comtat de Trípoli
Geografia històrica
Antic estat llatí d’Orient creat pels croats, amb capital a Trípoli de Síria (Líban).
Comprenia, ultra la costa, la cadena libanesa fins a la sortida a la vall de l’Orontes En fou el primer senyor Bertran de Sant Gèli 1109-12, fill del comte Ramon IV de Tolosa, un cop conquerida Trípoli i mort el seu contrincant Guillem II de Cerdanya Poblat per llenguadocians i provençals, fou el centre principal del comerç teixits, seda, pells de camell i vidre amb Occident Bertran es posà sota la sobirania de Jerusalem el seu fill Ponç 1112-37 reconegué la del príncep d’Antioquia Boemond II Durant el govern de Ramon II 1137-52, perduda Rafanea 1137, començaren les incursions àrabs, i per…