Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
vegueria de Vic
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2.302 focs, uns 11.510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…
vescomtat de la Guàrdia
Geografia històrica
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona —de manera molt efímera— a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge
comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada, que…