Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
Somalilàndia
Geografia històrica
Divisió administrativa
Regió de Somàlia, coincident amb l’antiga Somàlia Britànica, que comprèn el terç nord de l’estat, al Golf d’Aden.
La capital és Hargeisa Ocupa uns 50 000 km 2 i és habitada per prop de 3,5 milions de persones De clima semidesèrtic, l’economia es basa en la ramaderia, els drets cobrats a Etiòpia per l’us del port de Berbera i les divises enviades pels seus emigrants des de l’estranger La població és majoritàriament islàmica i una part important practica el nomadisme Després de la independència de la Gran Bretanya 1960 fou breument independent però aviat annexada a la Somàlia italiana S'autoproclamà independent el 1991, arran del collapse del règim presidit per Siad Barre, que hi havia perseguit la…
Somàlia Italiana
Geografia històrica
Antic protectorat italià (1889-1960) de l’Àfrica nord-oriental.
Arran de la Segona Guerra Mundial fou administrat 1941-50 per la Gran Bretanya Pel juliol del 1960 assolí la independència i formà, juntament amb l’ex-Somàlia Britànica, l’estat de Somàlia
Somàlia Britànica
Geografia històrica
Antic protectorat britànic (1887-1960) de l’Àfrica oriental.
Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupat per Itàlia 1940-41 Pel juny del 1960 assolí la independència i al juliol següent s’integrà a l’estat de Somàlia
Àfrica Oriental Italiana
Geografia històrica
Denominació amb la qual eren indicats, després de la conquesta italiana d’Abissínia, els territoris d’Eritrea, de la Somàlia Italiana i d’Abissínia reunits (1936-47).