Resultats de la cerca

Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…

Al nord s’estenen els altiplans calcaris Al-Ḥamāda al-Ḥamra’, recoberts per basalts, i al sud, la depressió de Marzūq Més de la meitat de la població, formada per àrabs, tibus i tuàregs, és sedentària, i viu, agrupada als oasis del sud dels escarpaments calcaris, d’una agricultura de subsistència la resta és nòmada Jaciments de petroli

Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi…

És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior

A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual 1796 passà als de Ramon