Resultats de la cerca

Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra

A la fi del s XVI passà als Meca, als Cortès d’Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta

Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…

Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne

Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan s XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon

L’església parroquial és dedicada a l’Esperança La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret El 1787 passà als Gràcia

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes…