Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Armènia Menor
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’oest de l’Eufrates, que fou convertida per Vespasià en província romana.
Armènia
Geografia històrica
Província romana creada per l’emperador Vespasià sobre el territori de l’Armènia Menor.
Durant el baix imperi fou subdividida en dues províncies
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al segle XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del segle XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton…
Abilene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Antilíban, al NW de Damasc, que tingué per capital Abila.
L’any 34 aC fou desmembrada de la Iturea A l’inici de l’era cristiana era una de les quatre tetrarquies, governada per Lisànies El 37 dC passà a les mans del rei Agripa I Herodes Després la governaren els procuradors romans de Palestina fins que l’emperador Claudi la donà a Agripa II Herodes 53-100 dC Finalment fou incorporada a la província de Síria
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
regne de Mallorca
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…