Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Götaland
Geografia històrica
Regió geograficohistòrica de la Suècia meridional, la més fèrtil i la de més rendiment del país, amb una intensa vida agrícola i comercial.
La ciutat principal és Göteborg
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Casamance
Geografia històrica
Antiga regió del Senegal, dividida el 1984 en les regions de Ziguinchor i de Kolda.
La capital fou Ziguinchor
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
Tekrur
Geografia històrica
Antic regne negre format al territori del baix Senegal.
Al s X s’hagué de sotmetre a l’imperi de Ghana fins que passà a formar part de l’almoràvit s XI-XII, època en què la seva població fou islamitzada Al començament del s XIX el membre de la tribu tekrur Usmanu dan Fodio aconseguí la creació de l’imperi de Sokoto
Senegàmbia
Geografia històrica
Confederació dels estats del Senegal i de Gàmbia, acordada pel tractat de Dakar (1981) i vigent del 1982 al 1989.
Institucionalment comprenia un parlament confederal, un consell de ministres, un vicepresident i un president La confederació pretenia aconseguir la unió econòmica i monetària d’ambdós estats membres, la integració de les forces armades, la coordinació en les relacions exteriors i en el camp de les comunicacions, bé que cadascun dels estats mantenia la independència i la sobirania Els desacords sobre les atribucions de cadascun d’ambdós estats en els òrgans de govern de la confederació en precipitaren la dissolució