Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Geografia històrica
Unió administrativa i política entre Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia) i Nyasalàndia (actual Malawi), des del 1953 al 1963, amb el nom de Federació Centreafricana.
A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…
Rhodèsia del Sud
Geografia històrica
Colònia britànica que existí a l’Àfrica Austral entre 1888 i 1979, a l'antiga regió colonial deRhodèsia i que és l’origen de l'actual Zimbàbue.
Fou colonitzat per la British South African Company de Cecil Rhodes fins el 1923 Fou colònia britànica fins el 1953, que es federà amb Rhodèsia del Nord i Nyassalàndia fins el 1963 Rhodèsia, Federació de Rhodèsia i Nyassalàndia El 1965 es declarà independent unilateralment, es proclamà república el 1970, l’any 1979 prengué el nom de Zimbàbue-Rhodèsia i adoptà el nom de Zimbàbue el 1980
Rhodèsia
Geografia històrica
Nom amb el qual era designada la regió de l’Àfrica meridional sota domini britànic actualment dividida entre els estats de Zàmbia i de Zimbàbue.
De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…
Gandhāra
Geografia històrica
Antiga província de l’Índia, al NW.
Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental
Bundēlkhand
Geografia històrica
Regió històrica de l’Índia central, entre els estats d’Uttar Pradesh i de Madhya Pradesh, des dels contraforts de la serralada de Vindhya, coberts de jungles, al S, fins a les terres pantanoses de la vall del riu Jamnā, al N.
És molt poc poblada Del 1837 al 1948 estigué sota dominació britànica
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Avanti
Geografia històrica
Antic regne de l’Índia central del començament del primer mil·lenni aC, amb capital a Ujjain i que després rebé el nom de regne de Mālava.
Oudh
Geografia històrica
Antiga província del N de l’Índia britànica.
Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950
Magadha
Geografia històrica
Antic regne de l’Índia, que originàriament comprenia les regions de Patna i Gayā (Bihar).
Durant el regnat de Bimbisāra ~550-490 aC inicià la seva expansió, que culminà durant l’imperi maurya s IV-II aC ressorgí en temps de l’imperi gupta s IV-V dC
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins…