Resultats de la cerca

Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…

Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit

La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el perllongat predomini de Buganda damunt la…

Al nord s’estenen els altiplans calcaris Al-Ḥamāda al-Ḥamra’, recoberts per basalts, i al sud, la depressió de Marzūq Més de la meitat de la població, formada per àrabs, tibus i tuàregs, és sedentària, i viu, agrupada als oasis del sud dels escarpaments calcaris, d’una agricultura de subsistència la resta és nòmada Jaciments de petroli

Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…

És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior