Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
comtat de Beaufort
Geografia històrica
Feu francès, a l’Anjou, donat (1200) pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra a la seva muller Elisabet, comtessa d’Angulema.
El 1461 fou donat a Renat d’Anjou, rei de Nàpols, i fou definitivament incorporat a la corona francesa el 1559
República Batava
Geografia històrica
Nom que el maig del 1795 prengueren les Províncies Unides dels Països Baixos en constituir-se en república de model francès.
La República Batava fou substituïda l’any 1806 pel regne d’Holanda, establert per Napoleó a favor del seu germà Lluís Països Baixos
Armòrica
Geografia històrica
Nom amb què fou coneguda la regió nord-occidental de França, entre el Sena i el Loira, a les èpoques celta, gal·loromana i franca.
Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental
marquesat d’Anvers
Geografia històrica
Territori dels Països Baixos, una de les disset antigues províncies.
Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Índia Francesa
Geografia històrica
Nom donat al conjunt de colònies franceses a l’Índia (1664-1954): Pondicherry, Kārikāl, Chandannagar, Māhe i Yanam.
comtat de Dunois
Geografia històrica
Territori feudal francès ja existent al segle X sobre el pagus del mateix nom.
Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525