Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
regne de Westfàlia
Geografia històrica
Estat creat per Napoleó Bonaparte l’any 1807, després de la pau de Tilsit, a partir dels territoris situats a la banda esquerra de l’Elba, i amb altres territoris ocupats als aliats prussians, com Brunsvic i Corvey.
Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Warmia

Canal Elblaski, a Warmia i Mazúria, que enllaçava les rutes locals amb la mar Bàltica
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a Polònia, mentre que la zona nord…
Volínia
Geografia històrica
Regió històrica del NW d’Ucraïna, drenada pel Bug i pel Prip’at’ Superior.
Poblada per eslaus, a les acaballes del segle X fou incorporada al principat de Kíev, i al final del XII, unida al ducat de Galítsia, esdevingué independent El 1240 sofrí l’escomesa dels mongols, i des del començament del segle XIV, d’una manera progressiva, Lituània hi establí el seu domini amb l’oposició de Polònia, que també la cobejava La disputa es resolgué el 1386, en constituir-se l’estat lituanopolonès Els repartiments de Polònia del 1793 i el 1795 atribuïren a Rússia quasi tota la Volínia el tractat de Riga 1921 la dividí entre Polònia i l’URSS i el 1939 la Volínia polonesa fou…
Vilcabamba
Geografia històrica
Província de l’antic imperi inca, al Perú.
Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte…
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
República Democràtica del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita establert a Tonquín i a Annam fins al paral·lel 17 entre el 1945 i el 1976.
Per l’agost del 1945 el Viet-minh derrocà l’emperador Bao Dai i proclamà la República Democràtica del Vietnam, implantada a Tonquín, sota la presidència de Ho Chi Minh França reconegué inicialment la nova república 1946, però no hi hagué acord final, i esclatà la guerra d’Indoxina L’ajut militar de la Xina i de l’URSS permeté la victòria de Dien Bien Phu, que provocà l’obertura de converses a Ginebra 1954, en les quals hom acordà un armistici, la partició temporal del Vietnam i la convocatòria d’eleccions úniques l’any 1956 La República Democràtica del Vietnam s’implantà a la zona nord i…
República del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita que ocupà la Cotxinxina i l’Annam fins al paral·lel 17 entre el 1955 i el 1975.
Després de la partició del Vietnam, a causa de la conferència de Ginebra 1954, la zona sud, controlada pels sectors prooccidentals, s’oposà a l’aplicació del tractat, seguint els desigs nord-americans El primer ministre, Ngo Dinh Diem, un poderós mandarí catòlic i anticomunista, destronà l’emperador Bao Dai i proclamà la República del Vietnam, amb el suport dels EUA Les eleccions úniques previstes pels acords de Ginebra foren ajornades indefinidament Prop d’un milió de catòlics fugiren de la República Democràtica de Vietnam i s’installaren al sud, on constituïren l’espina dorsal del règim…
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina