Resultats de la cerca

Del 1104 al 1200 fou vassall del rei d’Anglaterra El 1118 passà als comtes de Montfort-l’Amaury, i el 1198 Amalric III el cedí al Felip II de França, el qual, el 1200, retornà el vassallatge del comtat a França Felip IV el cedí 1307 al seu germà Lluís, comte d’Étampes i de Gien, el fill del qual, Felip, esdevingué rei de Navarra Felip III de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana II i inicià la dinastia dels Évreux a Navarra El rei Carles III de Navarra el cedí 1404 al rei de França Del 1569 al 1584 el posseí Francesc de França, duc d’Alençon, germà del rei Carles IX, i el 1642 Lluís…

La República Batava fou substituïda l’any 1806 pel regne d’Holanda, establert per Napoleó a favor del seu germà Lluís Països Baixos

El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya

En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon

Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó

A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435