Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Berlín Occidental
Geografia històrica
Antic sector occidental de la ciutat de Berlín que constituí un land de la RF d’Alemanya del 1949 al 1990.
Tenia una superfície de 480 km 2 i una població 1986 d’1879200 h L’economia del Berlín Occidental en finir la Segona Guerra Mundial es trobava totalment desballestada i la capacitat productora era, l’any 1945, gairebé només el 25% de la del 1936 Entre els anys 1945 i 1950 s’inicià la recuperació el 1950 hom aprovà el primer conjunt de mesures econòmiques destinades a fer de la ciutat un “aparador de l’abundància capitalista” Entre el 1950 i el 1968 foren aprovades quatre reformes 1950, 1958, 1962, 1968 sobre la base de l’ajuda directa rebuda del govern federal 50800 milions de…
Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la segona meitat…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…