Resultats de la cerca

Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II Savoia aprofità…

El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra

Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525

Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren 1375 als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant

Erigit en comtat de Mirandola el 1514 i en principat de Mirandola el 1596 per l’emperador i en ducat de Mirandola des del 1617 Els Pico foren deposats del ducat el 1708 per l’emperador Josep I, en temps del duc Francesc Marca I, pel fet d’haver cedit la ciutat als francesos, i fou reunit amb el marquesat de Concordia als Este, ducs de Mòdena, que se l’incorporaren, fins que fou annexat al regne de Sardenya el 1860

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…