Resultats de la cerca

Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord

A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918

Després de la Primera Guerra Mundial, fou posat sota el mandat britànic amb el nom de Tanganyika El 1919 unes comarques occidentals —Ruanda i Burundi— en foren separades i foren atribuïdes al mandat belga

L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió el 1889

 Comprenia dos grups d’illes Curaçao i Bonaire , situades davant la costa de Veneçuela 732 km 2 , i Saba , Sint Eustatius i la meitat meridional de Sant Martí, illa de -l’altra meitat pertany a França-, situades a l’E de Puerto Rico 68 km 2   Colonitzat pels neerlandesos al segle XVII, les illes foren anomenades Índies Neerlandeses Occidentals Curaçao fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició de l’esclavitud el 1863 El 1954 les illes adquiriren un estatut semiautònom i el nom d’Antilles Neerlandeses, amb capital a Willemstad , a l’illa de Curaçao L’…

Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb…

Tenia una superfície de 91481 km 2 i uns 8600000 h La capital era Ulundi Habitat principalment per zulús, obtingué l’estatus de bantustan autònom l’any 1973 El 1991 foren abolits els bantustans i el 1994 el territori restà integrat en la província de KwaZulu-Natal

Posteriorment el nom fou aplicat al conjunt format per Kenya, Uganda, Tanganyika i Zanzíbar Les temptatives per a la unificació entre aquests territoris començaren el 1905 Els lligams, però, no foren mai complets i es reduïren a la unió duanera i a la de determinats serveis públics

Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la bàrbara o…

Fou incorporat a la corona 1532 i erigit en ducat paria per Lluís II de Borbó 1539, que fou l’origen dels Borbó-Montpensier El domini i el títol passaren per matrimoni als Orleans, i els seus membres més importants foren Anna Maria Lluïsa d’Orleans i Antoni Maria Felip d’Orleans