Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Azawad
Geografia històrica
Nom donat pels tuàregs a un extens territori del nord de Mali, que reivindiquen com a propi i on constitueixen la població més nombrosa.
Des de la independència de Mali 1960, els tuàregs hi han exigit reiteradament la creació d’una regió autònoma en un llarg conflicte amb el govern, al llarg del qual emergí el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, a partir de la sigla del nom en francès com a organització principal Així mateix, des de la segona meitat de la dècada del 2000 el territori ha estat un centre d’operacions d'Al-Qā‘ida del Magrib islàmic i Anṣār al-Dīn, grups terroristes islamistes que en controlen extenses zones A l’abril del 2012, un més després del cop d’estat de Mali i en un context de…
comtat de Cerdanya
![](/sites/default/files/media/FOTO/CERDANYA_COMTES.jpg)
Els comtes de Cerdanya
Geografia històrica
Territori format per l’alta vall del Segre, regit per un comte.
Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844,…
Palestina
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Palestina_Jerico.png)
Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…