Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Navarino
Ciutat
Ciutat de la costa sud-occidental del Peloponès, Grècia, al nomós de Messènia, anomenada actualment Pilos.
És famosa perquè fou el lloc on es lliurà la batalla de Navarino , per l’octubre del 1827, entre les forces aliades de França, Anglaterra i Rússia i les flotes turca i egípcia, ancorades en aquest port Fou una de les darreres batalles navals en què intervingueren vaixells de vela i, per l’ajut concedit als nacionalistes grecs, constituí políticament el fracàs definitiu dels principis de la Santa Aliança La derrota soferta pels otomans els obligà a acceptar després que Nicolau I de Rússia els hagués declarat la guerra la independència grega 1829
Pistoia
Pistoia Ospedale del Ceppo, decorat amb un fris de terracotta esmaltada dels della Robbia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, al NW de la vall de Florència.
Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Atenes

Vista de la ciutat d’Atenes amb el Mont Hymettós al fons
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Mitjans de comunicació 2011
Comunicació
Ràdio i televisió
Durant l’any 2011, la crisi econòmica i les retallades en el sector públic van fer augmentar la incertesa sobre el futur de molts grups de comunicació i van provocar ajustos pressupostaris, fusions entre empreses i canvis en el model de negoci per assolir la viabilitat empresarial El 2011 es van produir importants canvis en alguns dels diaris catalans de més difusió © Núria Farrús Pel que fa a Catalunya, el 2011 van destacar dos fets La Vanguardia va iniciar la publicació d’una edició en català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va impulsar una política d’austeritat davant la…