Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Buzǎu
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
És situada a la vall del riu Buzǎu , afluent del Siret per la dreta És un centre comercial de bescanvis de productes entre la muntanya i la plana, un nucli industrial indústria alimentària, metallúrgia i un nus ferroviari i de carreteres
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
Brăila
Ciutat
Capital del judeţ de Brăila, a Valàquia, Romania, situada a la vora esquerra del Danubi.
Port fluvial on poden arribar grans vaixells, és un centre comercial cereals i industrial siderúrgia, maquinària, fibres artificials, drassanes Fou fundada probablement en temps dels grecs
Cluj-Napoca
![](/sites/default/files/media/FOTO2/cluj.jpg)
Us aspecte de la ciutat de Cluj
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del judeţ de Cluj, a Transsilvània, Romania, situada vora el riu Someş Mic.
Centre comercial i nucli industrial indústria química, farmacèutica, de maquinària, del cuir, de la fusta, tèxtil, derivada de l’agricultura d’importància creixent jaciments de gas natural en el districte Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Centres d’ensenyament superior Universitatea Cluj-Napoca, fundada el 1919 i Institutul Politehnic Cluj-Napoca, el 1948
Ech Cheliff
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És el centre comercial agrari de la vall de Cheliff amb indústries de cuirs i sabates Fundada pels francesos el 1843 sobre l’antic Castellum Tingitanum romà, conserva restes d’una basílica cristiana que és la més antiga de l’Àfrica del nord El 1954 fou destruïda per un terratrèmol i després reconstruïda l’any 1980 un nou terratrèmol causà nombroses víctimes i provocà grans danys
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Drobeta-Turnu Severin
Ciutat
Capital del judeţ de Mehedinţi, Romania.
Situada al costat del Danubi, és un important port fluvial Construcció de vaixells
Deva
Ciutat
Capital del judeţ d’Hunedoara, Romania, a les vores del Mureş.
Dominada per un turó al cim del qual s’alcen les ruïnes d’una ciutadella del s XIII, té escassa activitat industrial preparació d’aliments i, a les proximitats, petites mines de coure i andesita, poc explotades, cria de bestiar i mercat de cereals
Dellys
Ciutat
Ciutat d’Algèria, a la costa de Cabília, a l’actual wilāya de Tizi-Ouzou.
Als s XIII-XIV fou centre comercial de l’imperi hàfsida, molt visitat per catalans, especialment de Mallorca Conquerida per Ferran II de Catalunya-Aragó 1510, fou adscrita a la corona catalanoaragonesa Es perdé el 1541, en fracassar l’expedició de Carles I a Alger