Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Segòbriga
Ciutat
Ciutat celtibèrica, després romana, seu episcopal a l’època visigòtica, l’emplaçament de la qual correspon probablement a les ruïnes, en curs d’excavació, de Cabezo de Griego, prop d’Uclés (Castella-la Manxa), bé que no és cosa del tot aclarida.
El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb
Port Sudan
Ciutat
Ciutat del Sudan, al NE del país, a la costa de la mar Roja.
És el port principal del Sudan, d’on arrenca un ferrocarril que la uneix amb Atbara, vora el Nil Exporta cotó, pells, goma i sements olioses
Numància
Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…
Bergidum
Ciutat
Ciutat dels asturs, localitzada a Cacabelos, a l’est de Villafranca del Bierzo.
Fou atacada l’any 26 aC pels romans Formà part del convent jurídic astur
Wad Madanī
Ciutat
Capital de la regió Central, Sudan, vora el Nil.
Centre comercial Indústria paperera
Umm Durmān
Ciutat
Capital legislativa del Sudan, a la regió de Khartūm, a la riba esquerra del Nil.
Forma part de l’àrea de Khartūm en el conjunt anomenat “Tres Ciutats” Comerç de cotó i camells Fou capital del Sudan del 1884 al 1898
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’Andalusia, sembla…
Brutòbriga
Ciutat
Ciutat esmentada per Esteve de Bizanci, el qual la situa a la Bètica.
Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre