Resultats de la cerca

Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord

Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s XX 41066 h el 1921 Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals universitat i industrials indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac Bisbats ortodox i catòlic D’origen illíric, fou capital Scupi de la província romana de Dardània El 518…

És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental

Situada a la plana de Saron, 12 km a l’est de Tel-Aviv-Jafa, és el primer centre 1878 de la moderna immigració jueva a Palestina Centre industrial productes tèxtils, quimicofarmacèutics i metallúrgics, ciment i materials aïllants Explotacions agrícoles amb tarongers i vinyes

S’alça damunt un roquissar que domina el llac d’Ohrid, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d’ Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans dels turcs El…

Fundada l’any 1928, l’àrea fou originalment dedicada al conreu de cítrics Les successives immigracions jueves n'ampliaren el caràcter urbà i actualment constitueix la cinquena aglomeració urbana d’Israel És centre del tallament i poliment de diamants, una de les principals indústries del país Un nou polígon industrial inclou fàbriques tèxtils, articles de goma i plàstic, maquinària i primeres matèries per a la indústria farmacèutica Centre turístic

La tradició hi situa l’anunciació a Maria i la infància de Jesús, el qual és anomenat Natzarè o de Natzaret Constantí hi bastí una basílica, i al s XII els croats la convertiren en seu episcopal El 1960 hi fou aixecada la nova església de l’Anunciació

Produeix oli i llana Fundada per Tit Vespasià, molt a prop de Siquem i del mont Garizim, fou en l’antigor una vila palestina important, coneguda amb el nom de Flavia Neopolis Seu dels samaritans, en llur sinagoga hom ha conservat el Pentateuc samarità

Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…

Port i aeroport Ciutat molt antiga, fou incorporada a la província romana de Síria 64 aC A l’edat mitjana formà part del regne llatí de Jerusalem i el soldà Baybars l’arrabassà als croats 1268 Conquerida per Napoleó 1799 i presa pels britànics, després de la creació de l’Estat d’Israel, el 1950 fou incorporada a Tel-Aviv  per crear una única municipalitat,  Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a  Tel-Aviv