Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
Pretòria
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, i capital administrativa de la república i seu del govern de la República de Sud-àfrica.
Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat
Potchefstroom
Ciutat
Ciutat de la província del Nord-Est, República de Sud-àfrica, prop de les mines de diamants del Transvaal.
És centre cultural i d’ensenyament superior Potchefstroom University for Christian Higher Education, fundada el 1869 Primera ciutat fundada 1838 pels bòers al Transvaal, en fou la capital fins el 1860
Port Elizabeth
Ciutat
Ciutat de la província del Cap Oriental, República de Sud-àfrica, situada a la badia d’Algoa.
És el tercer port en importància de la República, a través del qual hom exporta, principalment, llana, fruites i conserves Nucli industrial, especialitzat en indústria automobilística, mecànica, tèxtil, del ciment i del cautxú Té aeroport internacional
Germiston
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica.
És situada 12 km a l’est de Johannesburg, a uns 1 700 m d’altitud, a la regió aurífera de Witwatersrand És un important centre aurífer jaciments d’or d’Elsburg i un nucli industrial indústries de tractament de l’or, química, mecànica i alimentària
Epidaure
El teatre d’Epidaure, obra de Policlet el Jove (segle IV aC), a Grècia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, Grècia.
Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove s V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una…
Durban
Ciutat
Ciutat de la província de Natal, República de Sud-àfrica, a la costa de l’Índic.
És un dels principals ports d’Àfrica i un important nucli industrial indústria sucrera, tèxtil, de la confecció, mecànica, de muntatge d’automòbils, química, de pneumàtics, de fertilitzants, una refineria de sucre i dues refineries de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Durban-Westville, fundada el 1960, i University of Natal, el 1910
Krugersdorp
Ciutat
Ciutat de la província del Transvaal, República de Sud-àfrica.
Fundada l’any 1887 i arran del descobriment de les mines d’or prengué el nom de l’aleshores president de la República del Transvaal SJPKruger Dintre els límits de la ciutat hi ha també mines d’urani, d’asbest i jaciments de pedra calcària
Àsina
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, a Grècia.
En època micènica fou port de comerç amb Creta
Lindos

Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina