Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Calamata
Ciutat
Ciutat del Peloponès, capital del nomós de Messènia, Grècia, situada al fons del golf de Messènia.
Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la guerra d’…
Berea
Ciutat
Ciutat de Macedònia, capital del nomós d’Emàtia, Grècia.
És un centre agrícola i comercial blat, fruita, amb indústria tèxtil La ciutat tingué molta importància en temps dels romans època en què Pau i Siles hi predicaren el cristianisme L’any 1361 fou ocupada pels turcs i el 1912 passà a Grècia
Tessalònica
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Macedònia, Grècia.
Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…
Springs
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, República de Sud-àfrica.
És situada a l’est de Johannesburg, de la qual pot considerar-se satèllit Mines d’or i indústries mecàniques i alimentàries
Serres
Ciutat
Capital del nomós homònim, a Macedònia, Grècia.
Centre agrícola a la plana de l’Strymón, amb indústries alimentàries sucre i elaboració del tabac
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
Pretòria
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, i capital administrativa de la república i seu del govern de la República de Sud-àfrica.
Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat
Prébeza
Ciutat
Capital del nomós homònim, a l’Epir, Grècia.
Port important de la regió, a la mar Jònica, és centre comercial d’olives, oli, cítrics i gra Destruïda pels búlgars, la ciutat tingué poca importància a l’època bizantina del 1499 al 1530 estigué sota el domini venecià, fins que els turcs se n’empararen El 1538 fou seu d’un combat naval important entre els turcs i la flota cristiana comandada per Andrea Doria Aquest, després d’unes escaramusses i sense que mai n’hagin estat aclarits els motius, aixecà el setge i fugí amb tot l’estol a Corfú, perseguit per Barba-rossa, i no presentà combat Això feu que els turcs s’atribuïssin la victòria i…
Potchefstroom
Ciutat
Ciutat de la província del Nord-Est, República de Sud-àfrica, prop de les mines de diamants del Transvaal.
És centre cultural i d’ensenyament superior Potchefstroom University for Christian Higher Education, fundada el 1869 Primera ciutat fundada 1838 pels bòers al Transvaal, en fou la capital fins el 1860
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina