Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Cissa
Ciutat
Ciutat preromana del litoral de Catalunya, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse
de les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la segona guerra púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó
Košice
Ciutat
Capital de l’Eslovàquia Oriental, Eslovàquia.
Important nucli industrial a la vora de l’Hornád, subafluent del Tisza, té indústria siderúrgica, de maquinària, paperera, de la fusta i alimentària Universitat tècnica, fundada el 1952
Atanagrum
Ciutat
Nom romanitzat d’una de les ciutats, no localitzada, més importants dels ilergets al segle III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries l’any 218 aC.
Cartago Vetus
Ciutat
Suposada ciutat antiga que erudits catalans dels s. XVI al XVIII identificaren amb Vilafranca del Penedès; el 1789 Jaume Pascual·la identificà amb Olèrdola, opinió seguida per Antoni Puig i Lucà, Pròsper de Bofarull i Pascual Madoz.
Nitra
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, vora el riu homònim.
Centre agrícola i nucli industrial indústria alimentària i paperera Bisbat catòlic La catedral fou construïda entre els segles XIII, XIV i XVII
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
Trnava
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, a la plana del Váh, afluent del Danubi.
Centre comercial en una rica zona agrícola, hi ha també indústria alimentària refineria de sucre, mecànica, de construccions ferroviàries i de camions Té universitat, fundada el 1635 Ciutat tradicionalment catòlica, té una catedral gòtica, de la fi del s XIV
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
Martin
Ciutat
Ciutat de la província d’Eslovàquia Central, Eslovàquia, situada vora el riu Turiec, al vessant occidental de les Vel’ká Fatra.