Resultats de la cerca

Centre comercial de la plana deltaica litoral i nucli pesquer, el seu port, per on és exportat l’excedent d’arròs de la regió d’Arakan, té un tràfic limitat a causa de les grans pluges del monsó d’estiu El seu nom tradicional és Akyab

És port fluvial i centre d’una extensa comarca arrossera i cotonera que s’estén entre frondoses muntanyes

Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada

És situada a la desembocadura del Salween, al golf de Martaban Exportació d’arròs, fusta de teca, cautxú i zinc

Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer

És mercat i port d’exportació d’arròs Té estació terminal de ferrocarril i aeroport

Fundada el 1364 per Thadominbya, esdevingué la capital de l’alta Birmània o regne d’Ava constituït el 1287 en desaparèixer l’imperi unificat de Pagan, el qual rivalitzà ben aviat amb els xan del nord i els mon del sud Caiguda a les mans dels xan el 1527, Ava fou reconquerida per la dinastia Toungoo o Taungngū i restablerta 1635 com a capital de Birmània, fins el 1783 Tornà a ésser-ho del 1823 al 1837 El seu nom actual és Inywa

Antiga capital del país fins el 1856, que el govern es traslladà a Mandalay Conserva restes de la ciutadella i d’alguns edificis importants

La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus…

Centre comercial de productes agrícoles i industrials