Resultats de la cerca

Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…

Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una…

La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus…

Centre comercial de productes agrícoles i industrials

És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…

És un dels ports més importants del país Ciutat antiga esdevinguda autònoma el 96 dC i unida a la província romana de Síria, fou florent sobretot als s III-IV Actualment és centre d’una regió agrícola i té vida sobretot pel seu port

Situada a la fèrtil plana de l’alt Orontes, és un mercat agrícola important canya de sucre, fruita, ordi, sèsam Hi passa l’oleoducte que des de l’Iraq es dirigeix a Trípoli Les indústries principals són les de refineria de petroli, sucrera, del ciment i d’artesania És un nus de comunicacions Fou també un centre cristià important, i actualment és seu episcopal de diverses comunitats cristianes

Situada a l’esquerra de l’Eufrates, prop de la confluència amb el Balīkh Antiga Nikēforion, florí sota Abū Ǧa'far al-Mansūr, el qual hi construí la residència d’ar-Rāfiga Capital de Hārūn al-Rašid 786, entre els altres palaus hi bastí el Qaṣr al-Salāma Durant la guerra civil de Síria, a principis del 2014 Al-Raqqa fou ocupada per l’autoanomenat Estat Islàmic, que convertí en capital del que anomenà “el califat” i on aplicà una versió extremament repressiva de la llei islàmica El novembre del 2016 una coalició militar de l’oposició àrab i kurda començà una ofensiva sobre la ciutat, de la qual…