Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Pegu
Ciutat
Capital de la província de Pegu, Myanmar, vora el riu homònim.
Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
Prome
Ciutat
Ciutat de la baixa Myanmar, vora el riu Irauadi.
És port fluvial i centre d’una extensa comarca arrossera i cotonera que s’estén entre frondoses muntanyes
Potosí
Ciutat
Capital del departament de Potosí, Bolívia.
Situada a 4 144 m d’altitud, és una de les ciutats més elevades del món i famosa per les mines d’argent La seva importància minera ha estat sempre causa de creixement demogràfic Té reserves de tungstè i antimoni Fundada el 1544 arran del descobriment d’argent a les faldes del Potosí, la ciutat cresqué ràpidament, però desordenadament, i el 1561 assolí una certa autonomia Vila imperial 1547 i centre universitari 1571, la seva esplendor s’allargà fins el 1640 aproximadament el 1611 tenia uns 150 000 h Es recuperà difícilment d’una inundació el 1626, però l’esgotament de les vetes d’argent a la…
Santa Cruz de la Sierra
Ciutat
Capital del departament de Santa Cruz, Bolívia.
Situada a les ribes del riu Piray, és un centre comercial agropecuari Indústries alimentàries, destilleries, refineria de petroli És nus de comunicacions amb el Brasil i l’Argentina
Cochabamba
Ciutat
Capital del departament homònim, a Bolívia.
Situada en un altiplà 2 559 m als contraforts del massís de Tumari Pel seu origen colonial, la ciutat té una planta regular, amb carrers amples i rectes, perpendiculars entre ells, edificis de poca alçada i abundosos espais verds, mentre que a la part exterior s’aixequen els nous barris industrials i residencials Centre d’una rica regió agrícola tabac, blat de moro, ordi, patates, fruiters, vinya i farratge i nucli industrial central termoelèctrica, indústria tabaquera, alimentària, tèxtil, metallúrgica i refineries de petroli, amb un oleoducte als pous de Sanandita i Camiri Nus de…
Ava
Ciutat
Ciutat de Myanmar vora l’Irauadi.
Fundada el 1364 per Thadominbya, esdevingué la capital de l’alta Birmània o regne d’Ava constituït el 1287 en desaparèixer l’imperi unificat de Pagan, el qual rivalitzà ben aviat amb els xan del nord i els mon del sud Caiguda a les mans dels xan el 1527, Ava fou reconquerida per la dinastia Toungoo o Taungngū i restablerta 1635 com a capital de Birmània, fins el 1783 Tornà a ésser-ho del 1823 al 1837 El seu nom actual és Inywa
Amarapura
Ciutat
Ciutat de Myanmar, a la divisió de Mandalay, vora l’Irauadi, fundada el 1783.
Antiga capital del país fins el 1856, que el govern es traslladà a Mandalay Conserva restes de la ciutadella i d’alguns edificis importants
Moulmein
Ciutat
Capital de l’estat de Mon, Myanmar.
És situada a la desembocadura del Salween, al golf de Martaban Exportació d’arròs, fusta de teca, cautxú i zinc
Mandalay
Ciutat
Capital de l’estat de Myanmar fins el 1886 i de la província homònima.
Fou, amb Amarapura, Pagan i Ava, un dels principals centres culturals i polítics locals des del s XVI El seu moment més esplendorós fou el s XVIII, al qual pertanyen una gran diversitat de pagodes i palaus, exuberants en decoració escultòrica, or i laca, on es conjuminen la influència índia i la xinesa Cal subratllar com a exemplar important d’aquest moment la pagoda de No-in-maya-shin