Resultats de la cerca

Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada

Indústria farmacèutica Palau del 1747, antiga residència dels reis de Portugal

És port fluvial i centre d’una extensa comarca arrossera i cotonera que s’estén entre frondoses muntanyes

Port, centre d’estiueig, també té una notable activitat pesquera i conservera

Indústries tapera i conservera Un pont de 340 m uneix la ciutat amb Ferragudo, a l’altra banda del riu

És situada al peu de la serralada de São Mamede Hi ha reviscut l’antiga tradició de la tapisseria La ciutat vella, ben emmurallada, conserva palaus barrocs

És situada a la Beira Baixa, al nord de la Serra da Guardunha, en una àrea agrícola productora de vi i oli Té indústria tèxtil i fàbriques de mobles

És situada al S de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional

Situada damunt un turó d’esquists i coronada per un castell gòtic, és un centre agrícola i ramader, amb activitat industrial molt escassa tèxtil És unida per un ramal ferroviari a la línia internacional Porto - Barca d’Alva, i per dues carreteres a la frontera espanyola del Douro i a la ciutat de Guarda

Centre agrícola i ramader 13 507 h 1981 Hi ha un castell dels s XII-XV La catedral fou construïda per Francisco d’Arruda cap al 1517 Prop d’Elvas, a Salvatierra, Joan I de Castella i Ferran I de Portugal signaren, el 1383, l’anomenat acord d’Elvas , que concertava el matrimoni de Beatriu de Portugal amb Joan I de Castella i que, posat cas que Ferran I morís sense fills mascles, disposava que heretarien la corona els fills del matrimoni concertat