Resultats de la cerca

És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km

Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…

És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva caiguda fou…

Situada a la vall del riu Čirčiq, afluent del Syrdarja, té indústria electroquímica, maquinària agrícola, indústria química i materials per a la construcció Sorgí el 1935, en ésser construïda la central hidroelèctrica al riu Čirčiq

Port important a l’Adriàtica, és centre turístic i posseeix monuments d’estil venecià Fundada pels grecs i dominada, successivament, per Roma Algidia , Bizanci Justinopolis i Venècia Caput Histriae , al segle XIX pertangué a Àustria, i passà després a Itàlia i a l’estat lliure de Trieste, fins el 1954

Hi passa, pel S, el Gran Canal de Fergana Nucli d’indústria química i lleugera Nus ferroviari Després de la independència de l’Uzbekistan 1991, el nom de la ciutat recuperà la forma uzbeka Quqon

Situada en una plana, envoltada de muntanyes, a l’alta conca del Sava, s’estén a ambdues ribes del Ljubljanza, afluent d’aquest riu, al qual desemboca 10 km més avall El nucli antic s’aixeca a la dreta del riu, al peu d’un turó coronat per un castell s XII reconstruït als ss XVI-XVII, mentre que la part moderna s’estén a la riba esquerra Alhora que centre cultural del poble eslovè, és un destacat centre comercial i industrial i nus de comunicacions Té indústries derivades de la fusta, construccions de maquinària i de material elèctric, indústries tèxtils, químiques, de blanqueria i…

Nucli industrial indústria tèxtil i alimentària i nus de comunicacions ferroviàries Centre d’ensenyament superior

Mines de carbó Gasificació subterrània

Centre agrícola de la fèrtil vall de Fergana, ocupat essencialment per les plantacions de cotó, s’ha convertit alhora en un centre industrial tèxtil i miner, a causa de l’explotació petrolífera de la regió