Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Agedàbia
Ciutat
Ciutat de Líbia, capital del districte de’Al Wahat, al nord-est del país.
Entre el 2001 i el 2007 fou part i capital del districte d’Agedàbia
Taixkent

Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Nukus
Ciutat
Capital de la República Autònoma de Karakalpakistan, a l’Uzbekistan.
Situada a l’inici del delta de l’Amudarja, té indústries metallúrgiques, de la construcció i alimentàries Té una filial de l’Acadèmia de Ciències de l’Uzbekistan, amb diverses escoles especialitzades
Navoi
Ciutat
Ciutat de l’Uzbekistan, a l’oblast de Samarcanda.
Indústria química Central de gas
Namangan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a l’Uzbekistan.
Situada al N de la vall de Fergana, és travessada pel canal de Fergana Septentrional Esmentada com a poblat a la darreria del s XV, és considerada ciutat des del 1610 Actualment és un mercat agrícola cereals, fruita i ramader i un nucli d’indústria tèxtil i alimentària Nus ferroviari a la línia Kokand-Učkurgan-Andižan
Urgenč
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Coràsmia, a l’Uzbekistan.
És travessada pel riu Amudarja Fou fundada a mitjan segle XVII en traslladar-se al territori que ocupa actualment els habitants de l’antiga ciutat homònima situada uns 130 km al NW Fou un centre comercial important del kanat de Khiva, i actualment hi té una certa rellevància la indústria lleugera
Tubruq
Ciutat
Capital del baladiyya de Tubreq, Líbia, a la Cirenaica, no lluny de la frontera egípcia.
El seu port —el millor refugi natural de la costa— és final d’un oleoducte pel qual s’exporta petroli des del 1967 Assetjada, infructuosament, de l’abril al desembre del 1941, per l’Afrika Korps de Rommel, s’hagué de rendir, el 21 de juny de 1942, a les divisions blindades d’aquest, les quals hagueren d’evacuar-la al novembre d’aquell mateix any
Trípoli
Ciutat
Capital de Líbia i del baladiyya homònim.
Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i sicilians…
Bukhara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, l’Uzbekistan, situada a l’extrem occidental del gran oasi de Zeravsan.
És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva caiguda fou…