Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pančevo
Ciutat
Ciutat de Vojvodina, a la república de Sèrbia, al NE de Belgrad i a l’esquerra del Danubi.
Fàbriques d’adobs químics i de productes alimentaris
Požarevac
Ciutat
Ciutat de la república de Sèrbia, 60 km al SE de Belgrad i a 12 km del Danubi.
Centre d’una rica comarca agrícola, és mercat de productes del camp i de vins Petit centre industrial Bisbat ortodox Curses de cavalls d’àmbit internacional Hi fou signat el tractat conegut amb el nom alemany tractat de Passarowitz
Kragujevac
Ciutat
Ciutat de la república de Sèrbia.
Important nucli industrial, amb indústria de l’automòbil, maquinària i material elèctric
Novi Sad
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Vojvodina, Sèrbia.
Port fluvial al Danubi, al NW de Belgrad, el sistema de canals de Bačka connecta amb el riu a la ciutat És el focus cultural i econòmic de la Vojvodina i de la seva minoria hongaresa, que comprèn el 20% de la població Novi Sad és centre i mercat de la productiva regió agrícola de la Vojvodina i l’activitat industrial comprèn indústria alimentària, tèxtil, porcellana, olis i greixos, aparells elèctrics i equipaments d’odontologia Com a centre cultural disposa d’universitat i acadèmia d’art, i és seu del teatre nacional serbi Annexada a Hongria des del 1941 fins al 1944, els turons del S de la…
Novi Pazar
Ciutat
Ciutat de Sèrbia.
Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle IX, una de…
Niš
Ciutat
Ciutat de Sèrbia, Iugoslàvia, vora el riu Nišava meridional.
Important nucli industrial i centre comercial indústries tèxtils, alimentàries, electrotècniques, de mobles etc, és coneguda també pels seus tapissos Correspon a l’antiga Naissus romana, on nasqué Constantí I Destruïda pels huns i els àvars, fou reconstruïda per Justinià I
Subotica
Ciutat
Ciutat de la Vojvodina, a la república de Sèrbia, a 10 km de la frontera amb Hongria.
Principal població i mercat de la Bačka, l’envolten vinyes, camps i plantacions de tabac Indústries químiques, elèctriques i alimentàries farineres, conserveres Té edificis del darrer classicisme i del Biedermeier
Zrenjanin
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de la Vojvodina, Sèrbia.
Centre comercial i industrial d’una rica zona agrícola a la vora del Nrarad, petit afluent del Danubi, té refineria de petroli i indústria alimentària sucre
Tombouctou

Mesquita de Sankoré, a la ciutat maliana de Tombouctou
© Nacions Unides / F. Bandarin
Ciutat
Capital de la regió de Tombouctou, Mali, al NW del gran meandre del Níger.
Per la seva posició, prop del Sàhara, ha estat sempre un punt de partença de caravanes Fundada per amazics, probablement tuàregs, islamitzats ~1077, fou aviat un florent centre comercial or, sal i esclaus i cultural de l’islam africà Cobejada, a causa de la seva situació, per diversos imperis veïns annexada al regne de Mali el 1336, a l’imperi Songhai el 1468, diverses incursions tuàregs, etc, a partir de l’expedició marroquina al Sudan 1591 depengué dels soldans del Marroc fins que els governadors militars de la plaça anaren rompent a poc a poc els lligams amb el poder central Al començament…
Bamako
Dona amb el seu fill en un mercat de Bamako
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Mali, que constitueix una regió administrativa, vora el riu Níger.
Mercat agrícola i ramader mill, cotó, arròs, nous de cola, tabac i zona industrial indústries metallúrgiques petites, químiques, alimentàries, tèxtils és el centre econòmic i comercial del país Hi ha centres d’investigacions agrícoles fruita i zootècniques És un nus de comunicacions ferrocarril a Dakar des del 1924, aeroport internacional i port fluvial Té universitat El seu origen es troba en el fort construït el 1882 pel general francès Borgnis-Desbordes La ciutat ha estat seu de diverses conferències la del 1946 donà lloc a la creació del partit Unió Democràtica Africana, i la del 1957,…