Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Agedàbia
Ciutat
Ciutat de Líbia, capital del districte de’Al Wahat, al nord-est del país.
Entre el 2001 i el 2007 fou part i capital del districte d’Agedàbia
Nitra
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, vora el riu homònim.
Centre agrícola i nucli industrial indústria alimentària i paperera Bisbat catòlic La catedral fou construïda entre els segles XIII, XIV i XVII
Žilina
Ciutat
Ciutat d’Eslovàquia, al kraj
d’Eslovàquia Central, al vessant meridional dels Beskidy, vora el riu Váh.
Té indústria química, tèxtil i de la fusta Antic centre comercial, és el nus de comunicacions principal d’Eslovàquia
Tubruq
Ciutat
Capital del baladiyya de Tubreq, Líbia, a la Cirenaica, no lluny de la frontera egípcia.
El seu port —el millor refugi natural de la costa— és final d’un oleoducte pel qual s’exporta petroli des del 1967 Assetjada, infructuosament, de l’abril al desembre del 1941, per l’Afrika Korps de Rommel, s’hagué de rendir, el 21 de juny de 1942, a les divisions blindades d’aquest, les quals hagueren d’evacuar-la al novembre d’aquell mateix any
Trnava
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, a la plana del Váh, afluent del Danubi.
Centre comercial en una rica zona agrícola, hi ha també indústria alimentària refineria de sucre, mecànica, de construccions ferroviàries i de camions Té universitat, fundada el 1635 Ciutat tradicionalment catòlica, té una catedral gòtica, de la fi del s XIV
Trípoli
Ciutat
Capital de Líbia i del baladiyya homònim.
Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i sicilians…
Bratislava
Ciutat
Capital del kraj de l’Eslovàquia Occidental i de la República d’Eslovàquia.
Situada a la vora esquerra del Danubi, és un port fluvial i centre comercial de la plana de l’Eslovàquia Occidental Al centre hi ha l’antic barri dels afers, i als voltants de la ciutat hi ha els nuclis industrials maquinària pesant, fibres artificials, productes químics i indústria alimentària Una refineria tracta el petroli que, mitjançant un oleoducte de 4500 km, prové de les conques del Volga Centre cultural Acadèmia de Ciències, Museu Nacional, Galeria Nacional i d’ensenyament superior Univerzita Komenského Bratislava, fundada el 1919, Slovenská Vysoká Skola Technická Bratislava, fundada…
Bengasi
Ciutat
Capital del baladiyya homònim, Líbia i una de les tres capitals de l’estat, situada vora el golf de Sidra.
És un nucli industrial alimentació, teixits, nus de comunicacions carretera, ferrocarril, aeroport internacional i port i centre d’ensenyament superior University of Libya, fundada l’any 1968 Antiga colònia grega, anomenada Euhespèrides , fou sotmesa als Ptolemeus d’Egipte, que li donaren el nom de Berenice caigué sota el domini de Roma el 96 dC, i posteriorment segle III esdevingué la capital de la província Cirenaica Possessió dels àrabs des del segle VII fins al 1540 i dels turcs del 1540 al 1911, fou ocupada pels italians a partir del 1911 Durant la Segona Guerra Mundial passà…
Al-Baydā’
Ciutat
Capital del baladiyyā Al-Jabar al-Akhdar, Líbia.
Centre agrícola i comercial d’una regió d’economia essencialment agrícola blat, vinya, fruita Desenvolupada a l’entorn del santuari de la tomba de Sīdī Rafas 675, la ciutat fou afaiçonada de nou a partir del 1963 com a capital d’estiu de Líbia
Banská Štiavnica
Ciutat
Ciutat d’Eslovàquia, al kraj
d’Eslovàquia Central (9400 h [1980]).
És un centre miner pirita cuprífera i terminal de ferrocarril Fou poblada a mitjan segle XIII per Béla IV d’Hongria amb colons provinents de Saxònia i, coneguda amb el nom alemany de Schemnitz, ben aviat destacà en l’activitat minera El 1528 s’adherí a la Reforma




