Resultats de la cerca

És un centre comercial tabac, al costat de la línia de ferrocarril

Té port i és un centre comercial sucre, arròs, tabac i d’ensenyament superior University of San Agustin, fundada el 1904, i Central Philippine University, fundada el 1905

Situada a la vora d’un afluent del riu Oshun, és centre agrícola i comercial d’una àrea de sabana habitada pels iorubabes també és mercat de conreus industrials cotó, tabac, cocos La producció de teixits de cotó és indústria local tradicional, si bé la ciutat d’Oshogbo, 13 km al SE, és el principal centre tèxtil de l’àrea

Situada al NE d’Ibadan, és un centre agrícola cotó i cacau i té jaciments d’or

És situada a l’alta vall de l’Ossen, a l’est d’Ibadan

Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix l’origen,…

El barri antic resta envoltat per muralles del s XIV És centre i mercat agrícola, amb fabricació de maquinària agrícola, sabó, teixits de seda, llana i fabricació de paper Conserva el Palazzo della Signoria s XV, seu de l’ajuntament, biblioteca i museu d’art

És situada a la rada de Ieras, davant la qual hi ha l’arxipèlag homònim És un centre agrícola fruita, flors

Ciutat amb franquícies que li permeteren de desenvolupar una notable indústria tèxtil important encara avui, a l’edat mitjana fou ocupada pels reformats 1578 i per Alexandre Farnese 1584 i esdevingué una plaça forta en poder dels francesos o dels holandesos Entre els monuments, es destaquen un mercat ss XIII-XIV i la collegiata de Sant Martí ss XIV-XV

La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual