Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Makhačkala
Ciutat
Capital de la república autònoma del Daguestan, Rússia.
És un port a la mar Càspia Fundada el 1844 com a fortalesa militar, actualment és un important nucli industrial construcció de maquinària, extracció de petroli i indústria del metall, química, tèxtil i alimentària És el port que enllaça el Caucas septentrional, Transcaucàsia i el sud d’Ucraïna amb les regions occidentals del Kazakhstan i que efectua el transbord de mercaderies, principalment productes petrolífers, de Baku, Krasnovodsk, Astrakhan i Aladža Posseeix una filial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, i té universitat fundada el 1957
Ufa
Ciutat
Capital de la República Autònoma de Baixkíria, Rússia.
Ciutat portuària al riu Belaja, té construccions mecàniques i indústria metallúrgica equipaments per a la indústria del petroli i del gas, aparells geofísics, equips elèctrics, etc, refineria de petroli i indústries química, lleugera, alimentària i de la fusta Centre d’ensenyament superior, quatre teatres i quatre museus Fundada al s XII com a fortalesa, fou el centre de la presència i de la dominació russa al territori dels baixkirs
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la república dels Tàtars, Rússia, situada a la part oriental de la república, al S del riu Kama.
Alajuela
Ciutat
Capital de la província d’Alajuela, Costa Rica, a la Cordillera Central.
La seva importància ha disminuït a causa de la construcció del ferrocarril de Puntarenas, que ha desviat el tràfic cap a aquesta àrea però encara és centre comercial d’una regió agrícola canya de sucre i cafè i industrial olis vegetals, sabó, conserves, refineries de sucre, elaboració de cafè, indústria tèxtil És la ciutat on fou proclamada la independència de la república el 25 de novembre de 1821
Sarajevo
© Comissió Europea
Ciutat
Capital de Bòsnia i Hercegovina, a la vall del Miljacka, afluent del Bosna.
La geografia Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc, i les modernes elèctriques i farmacèutiques Centre cultural universitat, teatre de l’òpera, museus Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova 1530, que donen a la ciutat un aspecte oriental Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’…
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al s IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne s XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia s XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Elblag
Ciutat
Capital del voivodat d’Elblag, Polònia, a la vora del riu Elblag.
Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia
Groznyj
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de la República dels Txetxens.
És el major centre industrial del Precaucas oriental Hi ha tres refineries importants, que reben el petroli local i el del Volga Amb els residus de les refineries, les indústries químiques produeixen parafina, alcohol, fenol, lubrificants i plàstics Produeix maquinària diversa Fou fundada com a fortalesa a la ribera del riu Sunža el 1818
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina