Resultats de la cerca

Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou elevada a…

És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials,…

Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edat mitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes

Constitueix, de fet, un suburbi residencial i industrial construccions mecàniques i elèctriques del sud de Grenoble

El seu emplaçament en una cruïlla de vies de comunicació l’ha convertida en un centre comercial i modernament en un nucli industrial, amb indústria alimentària, destilleries, ciment, objectes de ferro i de fusta i arts gràfiques

Indústria del paper, metallúrgica i de la confecció

Situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l’Isère, la seva situació en un encreuament de camins ha afavorit el seu creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i s’ha convertit en un centre industrial molt actiu té indústries químiques, del cautxú, d’electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil És port fluvial Ciutat romana Colonia Valentia i bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456 El delfí Lluís hi fundà una universitat el 1452 Entre…

Centre econòmic i comercial de la vall homònima, té indústries tèxtils, mecàniques i papereres i manufactures ceràmiques

Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la…