Resultats de la cerca

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta…

Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’…

Mercat agrícola Ceràmica Construïda al peu d’un castell, la ciutat conserva les muralles, dels s XIII i XVII, el palau reial, del s XIII, i les esglésies gòtiques de Sant Francesc i dels Màrtirs

És coneguda per l’acord que hi tingué lloc el 1876 entre el tsar de Rússia Alexandre II i Francesc Josep d’Àustria, en el qual aquest decidí de mantenir-se neutral en la guerra russoturca

És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou

Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el pavelló anomenat d’Enric IV L’…

Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’…

Coneguda ja al segon millenni aC com a capital d’un petit estat, la tradició en féu lloc de pas del patriarca Jacob i de la renovació de l’Aliança a l’hora de l’establiment dels israelites a la Terra Promesa Centre del regne del Nord, després de la mort de Salomó 931 aC, fou destruïda pels assiris 724 aC Lloc visitat pels pelegrins pel fet de trobar-se prop de la tomba del patriarca Josep i de l’anomenat pou de la samaritana, de què parla l’evangeli de Joan Entre les diverses excavacions que hi han estat fetes, les de l’any 1928 tingueren lloc sota el mecenatge de Francesc Cambó

Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou restaurada al s XIX…

Situada a la confluència del torrent Crostolo amb el Po, és un mercat agrícola i ramader És seu episcopal Adscrit a Reggio de l’Emília 781-864 i, després de diversos canvis, a Parma 1304-47 i 1402-06 i Milà 1347-1402 fou independent fins el 1428 erigida en comtat —i posteriorment 1621 en ducat—, el 1539 fou adquirida per Ferran Gonzaga mort el 1557, virrei de Sicília i governador de Milà 1546 El 1746 passà a Àustria unida al ducat de Màntua i el 1748 als ducs de Parma El 1816 passà a Maria Lluïsa d’Àustria i el 1848 al duc de Mòdena, Francesc IV El 1861 fou annexada al Piemont…