Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Kairouan
Pati de la mesquita de Qairouan, a Tunísia, fundada per ‘Uqba al segle VIII i reconstruïda al segle IX
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la wilāya de Kairouan, Tunísia.
Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab muralles, bastions, el mercat, etc Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida aglabí s IX Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148 Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia 947 inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan s XVIII, sota els reis…
Aigüesmortes
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el canal navegable que la uneix a la costa del golf d’Aigüesmortes.
La seva situació, vora les buferes i els aiguamolls de la Petita Camarga, permet l’aprofitament saliner Fou fundada per Lluís IX de França, el qual concedí franquícies per a estimular el seu creixement i s’hi embarcà el 1248 i el 1270 cap a l’Orient L’any 1269 hi recalà Jaume I en renunciar a la seva croada a Terra Santa Se'n conserva el gran recinte emmurallat s XIII, de forma rectangular amb torres rodones i quadrades, que encercla la ciutat antiga fou començat per Lluís IX i acabat pel seu fill Felip l’Ardit També fou obra de Lluís IX la torre rodona…
Cividale del Friuli
Ciutat
Ciutat de la província d’Udine, a Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Entre els seus monuments sobresurten la catedral, reconstruïda al s XVI en l’estil del Renaixement, i l’oratori de Santa Maria in Valle, anomenat Tempietto s VIII-IX
Murom
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vladimir, Rússia, vora el riu Oka.
Nus ferroviari de les línies de Moscou a Kovrov i a Kazan’ Coneguda ja des del s IX, actualment té una indústria molt considerable locomotores dièsel, frigorífics, aparells de ràdio, teixits, etc
Colofó
Ciutat
Antiga ciutat grega d’Àsia Menor, a Jònia, entre Esmirna i Efes i una mica apartada de la mar.
Cal situar entre els s IX i VII aC el seu període de màxima importància Fou conquerida i saquejada pel rei Giges, de Lídia ~665 aC Hom ha pretès que fou la pàtria d’Homer
Ruvo di Puglia
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Estació de ferrocarril a Molfetta distant 9 km, a la línia Foggia-Lecce Bisbat catòlic, probablement des del s VIII o IX Catedral del començament del s XIII A l’època grega fou punt d’importació de ceràmica coríntia i àtica
Fujinomiya
Ciutat
Ciutat del ken de Shizuoka, a l’illa de Honshū, Japó, situada al peu occidental del Fuji-San.
Desenvolupada entorn del santuari de Sengen, el més important del culte del Fuji-San des del s IX, ha prosperat per la gran afluència de pelegrins i turistes Té també activitat industrial derivats lactis, pasta de paper i material fotogràfic
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al s IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del s XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el s XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el 1918, aquests la…
Muggia
Ciutat
Ciutat de la província de Trieste, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del s XV, i a la part alta una església del s IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana
Agen
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital del departament d’Olt i Garona, França, vora la Garona.
Mercat agrícola de l’Agenès fruita i vinya i nucli comercial i industrial fertilitzants i productes farmacèutics Seu episcopal, té una catedral, en part romànica i en part gòtica És la civitas Agennesium , esmentada des del s IV Des del s IX fou capital del comtat d'Agenès
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina